The Rietveld Schröeder House is the only building created completely according to De Stijl principles

Rietveld Schröeder House (1924). Prins Hendriklaan, Utrecht. Holland

The Rietveld Schröeder House (1924)

This house is the result of the effort and good understanding between architect Gerrit Thomas Rietveld and owner, Truus Schröeder-Schräder to which must be added a loving relationship between them. Still today, the world famous Rietveld Schröeder House is a strikingly modern apparition among the surrounding traditional brown brick houses at Prins Hendriklaan street in Utrecht, where is based.

With the first house he ever built the former furniture maker Gerrit Rietveld immediately established his name as an architect. The problem of the house today is that in front of it there is a highway which was raised at the beginning of the 1960’s of the last century and drastically put an end to what would be a wonderful view: the flat and bucolic landscape of Holland, with its dense or frayed clouds, which slide in continuous movement and creating magnificent panoramic skies. This view was one of the reasons why Rietveld and Truss had originally chosen this place for the house.

The house is celebrated since it was completed in 1924 drawing a lot of attention. Peers and professionals around the world responded with great enthusiasm. Various international architectural and visual art journals ran articles on it. The house has been an icon of modern art and architecture and listed as a UNESCO World Heritage Site since 2000: “An icon of the Modern Movement in architecture and a outstanding expression of human creative genius in its purity of ideas and concepts as developed by De Stijl movement. With its radical approach to design and the use of space, the Rietveld Schröeder House occupies a seminal position in the development of architecture in the modern age.” Even today is the most visited monument in Utrecht and not only by architects or art historians.

 Rietveld-Schröder House (1924)

Natalie Dubois, curator of  the Design and Applied Arts Department at Utrecht Centraal Museum explains: “The house was completed in a turbulent time. Industrialization and modernization were having a palpable impact, the city of Utrecht was growing with leaps and bounds, and the cultural climate enjoyed a significant boost through the presence of the National railways headquarters, the Jaarbeurs (trade fair complex) and various art associations and journals. This modern era before the depression of the 1930’s formed a fertile milieu for the ground-breaking designs by Rietveld”.

Utrecht in 1890 (Photocrome print)

Gerrit Thomas Rietveld  was born in 1888 in Utrecht from a devout Christian Reformed background. His father was a furniture maker and Gerrit at the age of eleven was no longer sent to school but went to work with his father. He didn’t like to work in his father’s workshop, and later he found another job as designer for the goldsmith Carel Beeger. There he met the designer Jan Eisenlöffel and the watercolorist and illustrator Erich Wichmaan, who introduced him to modern arts and crafts which inspired him to take that direction in furniture carpentry. At the same time he attended evening courses given by the architect Piet Klaarhamer who was a socially engaged person who wanted to put his architecture in the service of the working class. He looked up to the prominent architect Hendrick Berlage, one of the fathers of Modern Architecture, as an example, and taught Rietveld the basics of architecture matters. Finally, he opened his own carpenter workshop in 1917.

Gerrit Thomas Rietveld

In preceding years to the building of the Rietveld-Schröeder house, Rietveld had attained a modest position in the international avant-garde. He had joined De Stijl, the important Dutch artistic movement founded in 1917 in Leiden. The principles of De Stijl advocated pure abstraction and universality by a reduction to the essentials of the form and color; they simplified visual compositions to vertical and horizontal, usually straight lines, squares and rectangles and by using only black, white and primary colors. De Stijl was also the name of a journal that was published by the Dutch painter, designer, writer, and critic Theo van Doesburg that served to propagate the group’s theories and works. The principal members were the painters Mondrian (the best known), Vilmos Huszar and Van der Leck and the architects Rietveld, Robert van’t Hoff and J.J.P. Oud. De Stijl’s influence was perhaps felt most noticeably in the architecture field, helping give rise to the International Style of the 1920s and 1930s. For example, the architect Mies van der Rohe acknowledged the influence on his work. It should be noted that the Rietveld Schröeder House is the only building to have been created completely according to De Stijl principles.

The architect Robert van’t Hoff was the one to link Rietveld with De Stijl: “He experienced his contact with De Stijl as a liberation from the isolation he felt trapped in. Looking back in later years he said that he sometimes felt like he was going mad. De Stijl was thus of immeasurable significance to him, though he had already come to his fundamental insight that space is the most important aspect of architecture and design.” And in 1923 the great German architect Bruno Taut wrote to the architect and Rietveld’s friend J.J.P.Oud: “The visit to Utrecht was very congenial and instructive. I was received very warmly and kindly, specially by Rietveld. He is a very precious person, more than I have ever met before. He alone can replace the entire Bauhaus.”

Gerrit Rietveld. Child’s High Chair (1918-1922)

Theo Van Doesburg and J.J.P Oud incorporated his furniture pieces in their interior designs. Van Doesburg published his famous Child’s High Chair in 1919, and from that moment on Rietveld was counted among the international avant-garde. Rietveld designed the illustrated chair for H.J. Schelling’s first child, born in 1918, but was not  executed until 1922. The Child’s High Chair is considered a key work in Rietveld’s work because its construction and coloring anticipate the design of his famous Red Blue Chair, which was also designed in 1918 but was given its characteristic coloring in 1923.

 

Gerrit Rietveld. The Schröeder Table (1924)

The main Rietveld’s furniture features are that he deconstructed his furniture pieces into separate components, which he then reunited as independent elements. The stylistic influence of De Stijl is mainly revealed in the use of asymmetry and De Stilj primary colors.

Red Blue Chair,  (1918, painted in 1923)

In their most known chairs, initially he only painted the ends of the horizontal slats. It was around 1923 that he expanded the colors range: white, black, yellow, red and blue. Natalie Dubois points out: “This use of color is more than just a cheerful highlight; Rietveld in fact used the colors to improve the design. By giving the back and the seat its own dominant color, he reinforced the sense of the autonomy of parts. The chair so-called Red  Blue Chair has become an icon of the 20^th-century design.”

 

The Berlin Chair (1923)

 

Around 1923 Rietveld introduced two new formal elements in his furniture designs: asymmetry and construction with flat panels, an example is the so-called Berlin Chair which gets its name because it was specially designed for the exposition room by Rietveld and Huszar in the show in Berlin in 1923. This chair is an spatial construction consisting of  different dimension planks, combined at right angles in such a way that the surfaces run parallel to and cross over each other. Years later he turned into minimalist with the Zig Zag Chair (1934) designed without legs, made by four flat wooden tiles that are merged in a Z-shape using. The Rietveld’s chairs have frequently opened the debate of whether they are in fact comfortable or not.

Gerrit Rietveld. Zig Zag Chair (1934)

His furniture was hailed by Theo van Doesburg as ‘the new sculpture’, and inspired many of his contemporaries just as it continues to inspire today’s designers.  The Rietveld’s forniture has and has had so many replicas and imitations worldwide and even today seems modern.

However, Rietveld wanted to be an architect, but he was trained to be a furniture maker as a way to earn money. He said in 1959: “After working for some time with the goldsmith I acquired some perspective again, a new view on architecture. So I started making all sorts of things for myself, but I did want to have some idea of where this was heading… I immediately felt that you shouldn’t work with the mass of material any more, but with this space contained inside the mass, so that you had to separate a space from the overall space by means of boundaries that were not complete.” According to Ida Van Zijl, who is an specialist in RietveldIt, it was not until 1924 that he was ready for some serious work as an architect. The Truss Schröeder commission was and excellent opportunity to prove it.

Gerrit and Truus

The story it can be explain as the encounter of the architect, the client and a house. A story like that of Frank Lloyd Wright with his Taliesin House. Natalie Dubois considers that “the encounter of Gerrit Rietveld and Truus Schröeder-Schrader was to have a far-reaching impact on their personal lives as much as on the history of architecture.”

Gerrit Rietveld and Truus Schröeder

Truss Schröeder was born in 1889, the daughter of a well-to-do and classic Catholic family. After leaving the boarding school she trained to be a pharmacist’s assistant. She spent six months abroad to finish her upbringing, staying with an open-minded London family who took her to museums, and included her in discussions on art and architecture. Finally she attended lectures for a few months at the Technische Hochschule in Hannover.

At the age of 22 she married the lawyer Frits Schröeder. They lived with their three children in a big house, a stately 19^th-centrury dwelling on Biltstraat in Utrecht, with a lot of furniture, all very Baroque, with high ceilings and verticals lines and a grandiosity that she hated. Her preferences were for simplicity and sobriety.

She first met Rietveld in 1921 after her husband ordered an office desk from the furniture maker Johannes Rietveld, Gerrit’s father. The young Gerrit delivered the desk on Bilstraat to help his father. The desk was not of Truss’s liking: “It was like all desks were, you know, robustly made, well shaped, but not at all what I was seeking in life.” She was more interested in the furniture by modernist architects such as Berlage. In later meetings it is suppose that both would often fall into conversation about modern architecture and design. It became clear then that they shared many views and interests and similar ideas. Also similarities in their personal life, Rietveld and Truss both consciously rejected their religious and traditional background and sought out the modern in art as well in a way of life.

She had a difficult marriage, for example different views about upbringing and schooling the children: Truus wanted her children to attend a Montessori school and began to distance from Catholic faith and her husband was a very traditional man. Her husband’s death in 1923 opened up perspective of a new life for her and the children. She wanted to move to a small apartment and asked Rietveld to help her to find another home in another place. He went far beyond that: he proposed her to build a new house for her and the children. They both found the plot of land, at the edge of the city, in Prins Hendriklann on an abandoned corner.

She had clear ideas about her new house and were translated to Rietveld during the design phase wanting to be part of the design process, “given her ambition of becoming an interior architect”, as Ida Van Zilj points out.

Anyway, her exact contribution in the house has been a mater of debate for decades. Was she a co-designer? Some authors argue that the house could not have been built without her strong personality. According to Van Zilj she knew what he wanted: contact with nature, privacy, central skylight, bedroom on the upper floor. So, “without her intervention the house would have had a closed-off layout, and there wouldn’t have been a reason for Rietveld to extend the open interior layout to the exterior. Apparently, the design process was so inspiring for both Rietveld and Schröeder that they each hit upon exceptional ideas.” According to Truss’s daughter Han, it was particularly “her under standing of human needs that stood. But she was a shadow figure, beside and specially behind, a difficult position.”

No one knows when both became romantically involved. Ida Van Zilj thinks that it possibly happened after the death of her husband and during the construction of the house. The problem was that Rietveld was a married man and father of six children. So, the topic was a kind of taboo. Truu’s children were aware of the situation and accepted it. Rietveld’s children reacted in different ways. In the 1990’s Rietveld’s younger daughter claimed that all the stories about her father and Truus Schröeder were gossip, that her father adored her mother and Truus was simple like an “aunt” for the family. Her sister Bep felt that their father had abandoned the family.

The facts are that Rietveld kept his studio at the Rietveld Schröeder house from 1924 on, perhaps on Truus’s insistence. Many of the projects in the period until 1933, when Rietveld move his office to Oudegracht, bear both their names, so according to Ida Van Zilj “designing the house must have been a fantastic experience for both of them. Rietveld thought it only natural to present her as the co- architect of the Schröeder house and other projects, and he always lauded her capacities.” Truus said years later: “This house was our child.”

Rietveld Schröeder House (1924)

The sale of the Bilstraat House and the inheritance settlement provided Truss with enough resources to finance the project. Within a period of around seven months, the land was bought, the design was made, and a building permit was applied and obtained. By the end of the year, 1924, the dwelling was sufficiently finished for Truus and her three children to move in at the start of 1925”.

Talking about the house, Truus said:”Rietveld wasn’t too concerned about the material, the architect’s real material is space and space need to be delineated clearly inside, but also outside… He did so beautifully here.” Vera de Lange explains:”The new house had to be efficient for the new, free life to come. There was no room for needless decoration. Light, space, flexibility and sobriety formed the key terms for the house that would become known as the Rietveld Schröeder house: a house that would break with every architectural convention”. The design seems like a three-dimensional realization of a Mondrian paining

The Rietveld Schröder House (1924)

The house is relatively small, I imagined it bigger, but very well proportioned. Consists of two floors, plus a cellar and a flat roof. It covers a surface area of approximately ten by seven meters and six meters high. The hull is made of brick, reinforced in some places with iron I-beams, bitumen roof covering, wooden window and door frames, and balconies made of reinforced concrete. Everything is painted in black, white, grey, red, yellow or blue creating a coherent unity and a enjoyable space with the so-called De Stijl colors.

The Rietveld Schroeder House (1924)

Truus said the house is a “marvelous design because of the relationship it creates between the private interior and the world around”. The house express the desire for openness, the wish of freedom that both shared. Every room had to be multifunctional. Ida Van Zilj points out: “An essential part of the revolutionary interior was created almost accidentally, when Truus asked if the walls that separate the rooms could be done away. Then, Rietveld designed a system of sliding panels to divide the open space into separate bedrooms at night.” Nowadays that seems normal to us but at that time it was not. The three-dimensional open form of the outside walls changed the relationship between the house’s interior and exterior. Instead of a rigid separation, there are fluid transitions between outside and inside, with various ”intermediate spaces” as Rietveld called them”. He said:” The main point here is that we were no longer working with mass, with the building mass, but with the interior space that could be continued outwards. You can already see it in the floor plans, which are also completely open”. So, the Dutch climate with its cloud panoramas and permanently changing light makes an strong effect inside. Anyway, the basic shape of the house is a closed block, whose sides are opened up by the architect to form several surfaces and lines that become independent elements through the use of color.

The Rietveld Schröeder House (1924)

She lived in the house for sixty years until her death in 1985 (96 years old), with her children, with Rietveld and at the end alone. She only left the house a year, in 1936, during which time the house accommodated a small Montessori primary school and he lived across the road. Rietveld moved with her after his wife died in 1957. In 1964 he died in the house (76 years old). Then, she devoted to his memory collecting Rietveld’s design drawings, photos and correspondance and piles of all kinds of books and newspapers clippings about his work.

 

The Rietveld Shröeder House (1924)

To assure the proper management of the house and to preserve it for the future, Truss set up the Rietveld Schröder House Fundation in 1970, which is still the owner of the house today, but the management of the house was transferred to Centraal Museum in 1987 and it has been open to the public ever since. I strongly recommend the visit.

Àngels Ferrer i Ballester

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La casa Rietveld Schröeder és l’única enterament construïda segons els principis de De Stilj

Rietveld Schröeder House (1924). Prins Hendriklaan, Utrecht. Holanda

The Rietveld Schröeder House (1924). Utrecht, Holanda

La Rietveld Schröeder House és el resultat de l’esforç i la bona entesa entre l’arquitecte Gerrit Thomas Rietveld i la seva propietària, Truus Schröeder-Schrader, entesa a la qual cal afegir una relació amorosa entre ells. Encara avui, la casa de Rietveld Schröeder, celebrada arreu, és una sorprenent aparició moderna entre les tradicionals cases de maó del carrer Prins Hendriklaan d’Utrecht, on s’ubica. Amb aquesta casa, la primera que va construir, l’ebenista Rietveld es va imposar immediatament com a arquitecte. El problema de la casa avui és que te al davant una elevada carretera que es va construir a principis dels anys seixanta del segle passat i que va tapar dràsticament la que seria una bonica vista: el paisatge de la planícia bucòlica típica d’Holanda, amb els seus núvols esfilargasats o densos, que llisquen en moviment continu i que creen uns magnífics celatges panoràmics.

La casa va esdevenir cèlebre des del moment en què es va completar l’any 1924; va cridar molt l’atenció i col·legues i professionals de tot el món van respondre amb gran entusiasme. Diverses revistes internacionals d’art visual i d’arquitectura en van publicar articles i s’ha convertit en una icona de l’art i l’arquitectura moderna. Està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2000 com “una icona del Moviment Modern en l’arquitectura i una expressió excel·lent del geni creatiu humà en la seva puresa d’idees i conceptes desenvolupats pel moviment De Stijl. Amb el seu enfocament radical de disseny i l’ús de l’espai, la casa Rietveld Schröeder ocupa una posició fonamental en el desenvolupament de l’arquitectura en l’era moderna”. Avui dia és el monument més visitat de la ciutat d’Utrecht i no només per arquitectes o historiadors de l’art.

Rietveld Schröder House (1924). Utrecht, Holanda

Natalie Dubois, responsable del Departament de Disseny i Arts aplicades del Centraal Museum d’Utrecht, explica: “La casa es va completar en una època turbulenta. La industrialització i la modernització estaven tenint un impacte palpable, la ciutat d’Utrecht estava creixent a passos de gegant i la cultura va gaudir d’un impuls significatiu, amb la presència de la seu dels ferrocarrils nacionals, els Jaarbeurs (un complex de fires) i diverses associacions d’art i revistes. Aquesta época, ja moderna abans de la depressió de la dècada de 1930, va crear un ambient propici per als dissenys innovadors de Rietveld”.

Utrecht l’any 1890 (Photocrome print)

Gerrit Thomas Rietveld va néixer a Utrecht el 1888 en el si d’una família protestant. El seu pare era un fabricant de mobles i Gerrit, a l’edat d’onze anys, va deixar l’escola i es va posar a treballar amb ell. No li agradava i va trobar una altra feina com a dissenyador al taller de l’orfebre Carel Beeger. Aquí va conèixer al dissenyador Jan Eisenlöffel i a l’aquarel.lista i il.lustrador Erich Wichmaan, els quals el van introduir en l’artesania moderna la qual el va inspirar a seguir aquesta línia en la realització dels seus mobles. Alhora, assitia als cursos nocturns impartits per l’arquitecte Piet Klaarhamer, que era una persona compromesa socialment i que volia posar la seva arquitectura al servei de la classe obrera. Posava al prominent arquitecte holandès Hendrick Berlage, un dels pares de l’arquitectura moderna com a exemple i va ensenyar a Rietveld allò essencial en matèria arquitectònica. Finalment, Rietveld va obrir el seu propi taller de fusteria el 1917.

N. 4 de la revista De Stijl

Durant els anys que van precedir a la construcció de la casa Rietveld-Schröeder, Rietveld tenia una posició modesta en l’avantguarda, tot i que ja s’havia unit a De Stijl, l’important moviment artístic holandès fundat el 1917 a Leiden. Els principis de De Stijl advocaven per l’abstracció pura i la universalitat a través de reduir la forma i el color a allò essencial; simplificaven les composicions a verticals i horitzontals, usualment línies rectes, quadrats i rectangles i utilitzaven només el negre, el blanc i els colors primaris. De Stijl va ser també el nom d’una revista que va ser publicada pel pintor, dissenyador, escriptor i crític Theo van Doesburg que va servir per propagar les teories i les obres del grup. Els principals membres van ser els pintors Mondrian (el més conegut), Vilmos Huszár i Van der Leck i els arquitectes Rietveld, Robert van’t Hoff i J.J.P. Oud. La puixança de De Stijl es notava més en el camp de l’arquitectura i va contribuir a empènyer l’estil Internacional dels anys 20 i 30. L’Stedelijk Museum d’Amsterdam, a la planta inferior, mostra algunes de les principals obres dels artistes del grup i reconeix la seva enorme influència. Tot i que De Stijl es va dissoldre el 1932 després de la mort de la figura clau del grup, Theo van Doesburg, les idees generades pel moviment van continuar inspirant artistes, arquitectes i dissenyadors durant els anys següents i continuen sent influents fins avui.

Piet Mondrian. Compositie met geel, rood, zwart, blauw en grijs (1895). Stedelijk Museum, Amsterdam

Segons els especialistes del museu, durant la dècada de 1930, una varietat d’artistes van reinterpretar el llenguatge abstracte de la forma de De Stijl i li van donar nova vida: “Artistes com César Domela, Marlow Moss i Alexander Calder van ampliar els límits de l’estricte neoplasticisme de Mondrian. Moss va introduir la línia doble, mentre que Calder va traduir les composicions asimètriques de Mondrian en mòbils tridimensionals en moviment. Mondrian va respondre a aquesta aplicació més àmplia del neoplasticisme en les arts visuals i en l’arquitectura i el disseny perfeccionant el seu mètode de treball. A la primera part d’aquella dècada, es va desfer del seu objectiu anterior d’equilibrar el color amb el blanc i el negre, produint una sèrie de pintures sense color”. L’arquitecte Mies van der Rohe va reconèixer la influència de De Stilj envers la seva obra. Cal destacar que la casa Rietveld Schröeder House és l’únic edifici que ha estat dissenyat i construït enterament segons els principis de De Stijl.

Gerrit Thomas Rietveld

L’arquitecte Robert van’t Hoff va ser qui va introduir Rietveld a De Stijl: “Va experimentar la seva relació amb De Stijl com un alliberament de l’aïllament en què se sentia atrapat. En els seus últims anys, mirant cap enrere, va dir que de vegades se sentia com si s’estigués tornant boig. De Stijl, doncs, va ser molt important per a ell, tot i que ja havia arribat a entendre que l’espai és l’aspecte més important de l’arquitectura i el disseny”. L’any 1923 el gran arquitecte alemany Bruno Taut va escriure a l’arquitecte i amic de Rietveld, J.J.P.Oud: “La visita a Utrecht va ser molt agradable i instructiva. Vaig ser rebut d’una manera molt càlida i amable, especialment per Rietveld. És la persona més valuosa que he conegut. Només ell sol pot reemplaçar a tota la Bauhaus”.

Gerrit Rietveld. Child’s High Chair (1918-1922). Stedelijk Museum, Amsterdam

Theo Van Doesburg i J.J.P. Oud van incorporar les seves peces de mobiliari en els seus espais d’interiors. La característica principal dels mobles de Rietveld és que deconstruïa les seves peces de mobiliari en components separats, que després reunia com a elements independents. La influència estilística de De Stijl es revela principalment en l’ús de l’asimetria i els colors primaris marca de la casa. Van Doesburg va publicar la seva Child’s High Chair, una trona, el 1919 a la revista De Stijl. Va ser el seu primer moble publicat i a partir d’aquest moment Rietveld ja va ocupar un lloc entre les avantguardes internacionals. A l’Stedelijk Museum d’Amsterdam s’explica que Gerrit Rietveld va fabricar aquesta cadira alta a finals de 1921 o principis de 1922 per al nen Hendrikus Johannes Witteveen, el posterior Ministre de Finances i director general de l’FMI. Rietveld es va basar en un model de 1918. Es considera que l’ús de juntes d’espiga, on els elements de la construcció simplement s’uneixen entre si, “ja revela l’interès de Rietveld per augmentar la sensació d’espai en els seus dissenys”. La primera trona, del 1918, s’ha perdut, per la qual cosa la que s’exhibeix al museu, que es va trobar el 2006, n’és una versió feta per ell mateix. Aquesta cadira per a nens es considera una obra clau a la seva obra perquè la seva construcció i colors anticipen el disseny de la seva famosa Red Blue Chair, que també va ser dissenyada el 1918, però no es va pintar amb els colors primaris característics de De Stilj fins al 1923.

Gerrit Rietveld. Red Blue Chair (1918, pintada el 1923)

La Red Blue Chair (imatge superior) és la més coneguda i ell mateix en va fer diverses versions amb diferents colors que estan a museus de tot el món. Els primers exemples són de fusta tenyida en marró o negre. A partir de la dècada de 1950, la versió més famosa de la cadira vermella i blava amb detalls en groc, que data del 1923 (imatge superior), va adquirir un estatus icònic com l’objecte tridimensional més important que representa De Stijl, una icona del disseny del s. XX. “La introducció de colors primaris reforça la posició de la cadira dins aquest moviment. El disseny de la construcció és notable: cada element roman independent i es deixa sense interrupcions. El color reforça la individualitat de cada component en aquesta estructura oberta. A més, les línies i els plànols es mouen per l’espai en tres dimensions”, s’assenyala al Stedelijk Museum.  En les seves cadires més conegudes, inicialment només pintava els extrems dels llistons horitzontals. Al voltant de 1923, va ampliar la gamma de colors: blanc, negre, groc, vermell i blau. Natalie Dubois assenyala: “Aquest ús del color és molt més que una nota alegre, de fet, Rietveld va utilitzar els colors per a millorar el disseny. Donant a l’esquena i al seient el seu propi color dominant, va reforçar el sentit de l’autonomia de les parts”. 

Gerrit Rietveld. Berlin Chair (1923). Stedelijk Museum, Amsterdam. Foto: SM

Al voltant de 1923 Rietveld va introduir dos nous elements formals en els seus dissenys de mobiliari: l’asimetria i les construccions amb panells plans, un exemple que es dóna en l’anomenada Berlin Chair que rep el seu nom perquè va ser especialment dissenyada per a la fira d’art Juryfreie Kunstschau celebrada a Berlín el 1923. Aquest mateix any Gerrit Rietveld va dissenyar un interior juntament amb Vilmos Huszár com una composició d’espai-color. Es desconeix si aquest disseny per a la fira es va realitzar o es va quedar com a model. Segons els especialistes de l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, que exhibeix una de les primeres versions (imatge superior), el projecte incloïa una cadira amb una taula auxiliar a joc, creades per Rietveld, mentre que els conceptes d’espai/color probablement siguin obra de Huszár. Aquesta cadira és una construcció espaial constituïda per taulons de diferents dimensions, combinats en angle recte de tal manera que les superfícies es desplacen paral·lelament i es creuen entre si, es tracta de la primera cadira asimètrica de Rietveld i sembla una escultura, en realitat. El que és interessant és que el reposabraços de la cadira és prou ample per funcionar com una taula petita, un detall innovador que després les universitats i col·legis van imitar com una mena de pupitre. S’han fabricat versions de la cadira per a persones esquerranes. La taula auxiliar del joc mai no es va realitzar.

Gerrit Rietveld. Zig Zag Chair (1933). Stedelijk Museum, Amsterdam. Foto: SM

Anys més tard, Rietveld es va tornar encara més minimalista amb la Zig Zag Chair  una cadira de disseny sense cames, realitzada amb quatre taules de fusta plana que es fussionen i s’encadenen en forma de Z (imatge superior), una cadira de disseny sense potes. La primera concepció visual d’aquesta cadira es va completar a principis de la dècada de 1930 i inicialment, segons llegeixo a l’Stedelijk Museum que acull una de les primeres versions, la intenció del dissenyador era investigar sobre cadires que poguessin produir-se fàcilment en massa i li va sortir aquesta cadira “semblant a un llamp” que es desinhibeix així dels elements de suport tradicionalment utilitzats a les cadires. Cada secció de la cadira és constructiva i funcional. La cadira  Zig Zag va ser produïda comercialment per l’empresa Metz & Co, d’Amsterdam, des de mitjans de la dècada de 1930 fins a la dècada de 1950. Val a dir que les seves cadires han estat amb freqüència objecte de debat sobre si són realment còmodes o no. No obstant això, els seus mobles van ser aclamats per Theo van Doesburg com “la nova escultura”. Van inspirar a molts dels seus contemporanis i segueixen inspirant als dissenyadors actuals. Els mobiliari de Rietveld ha tingut i te infinitud de rèpliques i imitacions a tot el món i encara avui, gairebé 100 anys més tard, semblen absolutament moderns.

Encara que es va formar com a ebenista com un mitjà per guanyar-se la vida, Rietveld volia ser arquitecte. El 1959 va afirmar: “Després de treballar durant un temps amb l’orfebre vaig tornar a adquirir alguna perspectiva, una nova visió de l’arquitectura. Així que vaig començar a fer tot tipus de coses per a mi,  volia tenir alguna idea de cap a on tot això em portava… Immediatament vaig sentir que ja no havia de treballar més amb la massa del material, sinó amb l’espai contingut dins de la massa, així que havia de separar un espai de l’espai total per mitjà de límits que no estaven complets”. Segons Ida Van Zijl, especialista en Rietveld, no va ser fins al 1924 que es podia considerar preparat per abordar un treball seriós com a arquitecte. L’encàrrec de Truss Schröeder es va presentar com una excel·lent oportunitat.

Gerrit Rietveld i Truus Schröeder

La història es pot explicar com la trobada de l’arquitecte, el client i una casa. Una història semblant a la de Frank Lloyd Wright amb Taliesin. Natalie Dubois considera que “la trobada de Gerrit Rietveld i Truus Schröeder-Schrader va tenir un impacte de llarg abast tant en la seva vida personal com en la història de l’arquitectura”.

 Gerrit Rietveld and Truus Schröeder

Truss Schröeder va néixer el 1889, filla d’una família catòlica clàssica i benestant. Després de deixar l’escola, es va formar per a ser assistent de farmàcia. Va passar sis mesos a l’estranger per acabar la seva educació i va viure amb una família de Londres de ment oberta que la va portar als museus, i la incloïa en les discussions sobre art i arquitectura. Finalment, va assistir durant uns mesos a les conferències de la Technische Hochschule de Hannover.

Als 22 anys es va casar amb l’advocat Frits Schröeder. Van viure amb els seus tres fills en una mansió del segle XIX al carrer Biltstraat d’Utrecht, plena de mobles, tot molt barroc, amb sostres alts i línies verticals i una grandiositat que ella odiava. Les seves preferències anaven cap a la senzillesa i la sobrietat.

Va conèixer a Gerrit Rietveld el 1921 després que el seu marit encarregués un escriptori de despatx al fabricant de mobles Johannes Rietveld, pare de Gerrit. Va ser el jove qui va lliurar l’escriptori a la mansió de Bilstraat per tal d’ajudar al seu pare. L’escriptori no va ser del gust de Truss: “Era com si tots els escriptoris fossin robustament fets, ben formats, però no és en absolut el que jo buscava en la vida”. Estava més interessada en els mobles d’arquitectes moderns com Berlage. En reunions posteriors se suposa que els dos solien conversar sobre arquitectura i disseny modern. Es va fer evident ja llavors que compartien moltes opinions, interessos i idees similars. També coincidències en la seva vida personal, Rietveld i Truss conscientment rebutjaven els seus respectius rerefons religiosos i tradicionals, buscaven experimentar allò modern tant en l’art com en la manera de viure.

Truus tenía un matrimoni difícil, per exemple, opinions diferents sobre la criança i l’educació de la canalla: Truus volia que els seus fills assistissin a una escola Montessori i va començar a allunyar-se de la fe catòlica, mentre que el seu marit era un home molt antiquat. La mort d’ell el 1923 va obrir la perspectiva d’una nova vida per a ella i els seus tres fills. Volia mudar-se a un petit apartament i li va demanar a Rietveld que l’ajudés a trobar una altra llar en un altre lloc. Ell va anar molt més enllà: li va proposar de construir una casa nova per a ella i els fills. Tots dos van trobar la parcel·la de terra, a les afores de la ciutat, a Prins Hendriklann, en un racó abandonat. Ella tenia les idees clares de com volia que fos la seva nova casa, les va transmetre a Rietveld durant la fase de disseny i va voler formar part del procés, “donada la seva ambició de convertir-se en arquitecta d’interiors”, assenyala Ida Van Zilj.

The Rietveld Schröeder House (1924). Utrecht, Holanda. Foto: Deezen

La seva exacta contribució a la casa ha estat un tema de debat durant dècades. Va ser co-dissenyadora? Alguns autors sostenen que la casa no podria haver estat construïda sense la seva forta personalitat. Segons Van Zilj, ella sabia el que volia: contacte amb la natura, privacitat, claraboia central, dormitori al pis superior. Així que “sense la seva intervenció la casa hauria tingut un disseny tancat, i no hi hauria hagut una raó per la qual Rietveld fes un disseny d’interior a l’exterior. Pel que sembla, el procés de disseny va ser tan inspirador per Rietveld com per Schröeder, cadascun es va enfrontar a idees excepcionals “. Segons la filla de Truss, Han, va ser sobretot “la debilitat de la meva mare per les necessitats humanes les que es van destacar”. Però reconeix que va ser “una figura a l’ombra, al costat i especialment al darrere, una posició difícil”.

Ningú sap quan ambdós es van relacionar sentimentalment. Ida Van Zilj creu que possiblement va ocórrer després de la mort del marit i durant la construcció de la casa. El problema era que Rietveld era un home casat i pare de sis fills. Per tant, el tema era una mena de tabú. Els fills de Truss eren conscients de la situació i la van acceptar. Els fills de Rietveld van reaccionar de diferents maneres. En la dècada de 1990 la filla més jove va afirmar que totes les històries sobre el seu pare i Truus Schröeder eren xafarderies, que el seu pare adorava a la seva mare i Truus era simplement com una “tieta” per a la família. La seva germana Bep sentia que el seu pare els havia abandonat.

Els fets són que Rietveld va obrir el seu despatx a la casa a partir de 1924, potser per la insistència de Truus. Molts dels projectes en el període fins a 1933, quan Rietveld va traslladar el seu despatx a Oudegracht, porten els dos noms, de manera que, segons Van Zilj, “el disseny de la casa deuria haver estat una experiència fantàstica per als dos. Rietveld va pensar que era natural presentar-la com a co-arquitecte de la casa i en d’altres projectes, i sempre va lloar les seves capacitats”. Truus va manifestar anys més tard: “Aquesta casa fou el nostre fill”.

Rietveld-Schröeder House (1924). Utrecht, Holanda

La venda de la mansió de Bilstraat i l’herència rebuda van proporcionar a Truss recursos suficients per finançar el projecte. Van Zijl resumeix: “En el període d’uns set mesos, es va comprar la parcel·la, es va fer el projecte, i es va sol·licitar i es va obtenir un permís de construcció. A finals de 1924, l’habitatge estava prou enllestit perquè Truus i els seus tres fills s’hi traslladessin a principis de 1925”.

Parlant de la casa, Truus va dir: “Rietveld no estava massa preocupat pels materials. L’espai és el material real de l’arquitecte i l’espai necessita ser delineat clarament a dins, però també a fora … Ho va fer molt bé”. Com assenyala Vera de Lange: “La nova casa havia de ser eficient per a la nova i lliure vida que s’anava a emprendre. No hi havia espai per a decoració innecessària. La llum, l’espai, la flexibilitat i la sobrietat són la clau d’un edifici que seria conegut com la casa Rietveld- Schröeder: una casa que trencaria amb totes les convencions arquitectòniques”.

Rietveld-Schröeder House (1924). Utrecht, Holanda. Foto: museumkaart

La casa és relativamemte petita, me la imaginava més gran, però, està molt ben proporcionada. Consta de dues plantes, a més d’un celler i un sostre pla. Cobreix una superfície d’aproximadament deu per set metres i sis metres d’alçada. El bastiment és de maó, reforçat en alguns llocs amb bigues de ferro, revestiment de betum a la teulada, marcs de fusta en portes i finestres i balcons de formigó. Tot està pintat en negre, blanc, gris, vermell, groc i blau la qual cosa crea una unitat coherent i un viu espai, amb els colors de De Stijl.

The Rietveld Schroeder House (1924). Utrecht, Holanda

Truus va dir que la casa és d’un “meravellós disseny a causa de la relació que es crea entre l’interior privat i el seu voltant”. La casa expressa el desig d’obertura, l’anhel de llibertat que compartien tots dos. Cada habitació havia de ser multifuncional. Ida Van Zilj assenyala: “Una part essencial del revolucionari interior es va crear gairebé accidentalment, quan Truus va preguntar si les parets que separen les habitacions podrien ser eliminades. Llavors, Rietveld va dissenyar un sistema de panells lliscants per dividir l’espai obert en habitacions separades a la nit”. Avui dia aquesta solució ens sembla d’allò més normal, però en aquell moment no ho era pas.

The Rietveld Schröeder House (1924). Utrecht, Holanda

La forma oberta tridimensional de les parets exteriors va canviar la relació entre l’interior de la casa i l’exterior. En lloc d’una separació rígida, hi ha transicions fluïdes entre dins i fora, amb diversos “espais intermedis” com Rietveld els va anomenar. Ell mateix va remarcar: “El punt principal aquí és que ja no treballàvem amb massa, amb la massa de l’edifici, sinó amb l’espai interior que podria continuar cap a l’exterior. Ja es pot veure en els plànols de la planta, que també estan completament oberts”. Per tant, el clima holandès amb les seves panoràmiques de núvols i els sovint canvis de la llum produeixen uns efectes extraordinaris a dintre. De tota manera, la forma bàsica de la casa és un bloc cúbic, amb els costats oberts per l’arquitecte per formar diverses superfícies i línies que es converteixen en elements independents mitjançant l’ús del color.

Rietveld Schröeder House (1924). Utrecht, Holanda

Truss va viure a la casa durant seixanta anys fins a la seva mort el 1985 (96 anys) amb els seus fills, amb Rietveld i, a la fi dels seus dies, sola. Només va deixar la casa un any, el 1936, temps durant el qual la casa va acomodar a una petita escola primària Montessori i ella va viure a l’altra banda del carrer. Rietveld s’hi va traslladar definitivament després de la mort de la seva dona el 1957. Ell va morir a la casa, el 1964, amb 76 anys. Ella, tot seguit, es va dedicar a la seva memòria; va recopilar pilots de dibuixos, fotos i correspondència i tota mena de llibres i retalls de diaris que parlaven sobre l’arquitecte i la seva obra.

Per assegurar la correcta gestió de la casa i preservar-la per al futur, Truss va establir la Rietveld Schröder House Fundation el 1970, que encara n’és propietària avui dia, tot i que la direcció va ser transferida al Centraal Museum el 1987 i ha estat oberta al públic des de llavors. Recomano la visita!

Àngels Ferrer i Ballester

Dóno les gràcies a Mickey Van Stap per acompanyar-me al Stedelijk Museum d’Amsterdam i poder gaudir i comentar les obres dels artistes de De Stjil.